Jordi Coll, darrer escloper de Catalunya
A La Manual Alpargatera, històricament, hem procurat tindre no només espardenyes (i de tots els tipus que hem pogut, tant pel que fa al disseny com als materials -espart, cànem, jute, pita, cotó, lli-) sinó també altres productes relacionats amb nosaltres, ja sigui per l’estil com pels valors o la tradició. Un dels articles que teníem, naturalment, eren els esclops catalans, que com les espardenyes, representen el calçat tradicional català. A Barcelona ciutat, si algú necessitava comprar-ne, La Manual Alpargatera era el lloc on anar a preguntar. No es pot dir que fossin un “top vendes”, per dir-ho suaument, però ens semblava important ajudar a preservar l’ofici. El cas és que durant molt de temps, l’estoc va ser més que suficient per a cobrir la demanda, fins que un dia ens van preguntar si teníem l’esclop català autèntic en una mida que se’ns havia acabat. Evidentment, vam trucar a qui havíem comprat la darrera vegada, un escloper d’Olot que pensàvem que era el darrer escloper català en actiu, però ens van dir que feia temps que havia donat les eines a un museu. També ens van dir que a Taradell hi havia un home que, després de molts anys, havia reprès de nou les eines i tornava a fer-ne. Així va ser com vam sentir a parlar d’en Jordi Coll.
La veritat és que no va ser tan fàcil aconseguir els esclops d’en Jordi, que ja estava rebent l’atenció d’alguns mitjans per ser “L’últim escloper de Catalunya” i tenia més feina de la que podia assumir. Per sort, ens va tindre en compte al saber que érem de La Manual Alpargatera, i encara que la seva producció no arribés per a completar la nostra comanda, vam poder cobrir els encàrrecs que ens anaven demanant els clients durant uns anys.
La primera vegada que vaig parlar-hi, ja vaig demanar-li si podria anar un dia a fer-li unes fotografies del procés complet, ja que sempre m’havia fascinat aquell ofici i esperava poder-ne fer un bon reportatge.
Jordi Coll (Taradell, 1930-2009) Va aprendre l’ofici d’escloper de ben jove, però un cop assolida la mestria, va haver d’anar a treballar a la fàbrica, si bé va conservar el seu taller i les eines. Quan es va jubilar, el van animar a reprendre l’activitat d’escloper, ja que l’últim artesà que quedava havia plegat.
Per a qui no ho sàpiga, l’esclop és un calçat que es feia d’una sola peça de fusta i a Catalunya s’utilitzava amb les espardenyes posades.
Crec que les fotografies parlen per si mateixes, així que seré breu amb els peus de foto.
La seqüència d’imatges mostra el tronc de pi acabat de tallar i com va donant-li forma hàbilment. Més tard el buida, i després d’afinar-lo, el fumeja per a donar-li el color i “tancar” els porus. Talla diferents formes per decorar-lo i finalment li posa el “coixí” a l’empenya per a evitar que el frec directe de la fusta faci mal en caminar.
Aquest, és el nostre homenatge a l’últim artesà escloper de Catalunya, i una crida per a impedir que més oficis artesans, morin.
Espero que gaudiu de les imatges, i si teniu comentaris, estarem encantats de rebre’ls tant a Instagram (@lamanualalpargatera) com al mail blog@lamanual.com