Tornar

Pāṭa patha, el camí del jute (2)

Segona part del camí del jute a Bangla Desh.

En el darrer lliurament veiem imatges de la collita del jute a la zona de Matlab, al sud-est de Dhaka, al districte de Chittagong. El jute que es cultiva allà és més gruixut i alt del que es conrea a la zona que visitarem avui, localitzada més a l’oest de Dhaka; aquí és més fi i curt, i també més clar. No vaig saber trobar a ningú que em pogués dir si es tractava de dues espècies diferents de jute, de dues varietats de la mateixa espècie o de la mateixa que creix de manera diferenciada segons les característiques de cada territori.

La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera

El processament i les condicions no varien gaire, però hi ha prou diferències per a adonar-se que no són iguals. El que més em va cridar l’atenció va ser que sovint, aquí, es pela el jute i tot seguit es renta, i ho fa la mateixa persona i al mateix lloc; dins l’aigua.

Aquesta vegada vaig tenir l’oportunitat (gràcies a la traducció  acompanyant) de parlar amb unes persones que estaven fent la pausa per a dinar i conèixer de primera mà què era el Jute per a ells i què significava per a la seva economia.

Tal com vaig comentar en el primer lliurament, jo ja sabia que el Jute era un cultiu secundari, d’aprofitament, que es planta entre les collites de l’arròs atès que les fortes pluges del monsó generen èpoques de l’any en les que el conreu de l’arròs és inviable.

 

La Manual Alpargatera

Quan els hi feia preguntes sobre la seva relació amb el jute, les respostes sempre eren agredolces i ambivalents. “El jute és un conreu dur, dona molta feina i els beneficis no són com els de l’arròs o altres cultius que es paguen millor. Però per a nosaltres és un tresor, ja que si no poguéssim plantar jute, la meitat de l’any no tindríem ingressos. Quan la demanda de jute ha baixat, ha sigut una mala època per a nosaltres. Gràcies al jute vivim millor”.

Certament, és una feina dura, moltes hores amb aigua fins a la cintura, amb les mans arrugades fent força amb els dits, etc… però quan veig amb quin agraïment parlen del jute, no puc evitar  el problema que representaria per a aquestes persones que, per exemple, es deixessin de fer espardenyes amb jute i es fessin amb una altra fibra que sortís més a compte o es produís més a prop…

Famílies senceres treballen en la collita i extracció de les fibres de jute. Persones a qui se’ls il·luminava l’expressió quan els ensenyava en el meu telèfon el que nosaltres fem amb la seva preada “fibra daurada”; tan bon punt veien com aquells feixos de rústica fibra que ells conreen acaben sent les nostres boniques espardenyes.

La Manual Alpargatera
La Manual Alpargatera

En el nostre tercer lliurament d’“El camí del jute” (Pāṭa patha) visitarem una gran factoria on es fila el jute, i coneixerem les conseqüències que van tenir tant la introducció dels sacs de teixit sintètic com l’augment de la competència en la producció de xarpellera de jute (el que es coneix com “tela de sac”).

PĀṬA PATHA, EL CAMÍ DEL JUTE (3)
DRAG
    Tu carro está vacíoVolver a la tienda