Pāṭa patha, el camí del jute (3)

A manera de reflexió, en aquest darrer lliurament de la primera part del camí que segueix el jute “Pāṭa patha, el camí del jute”, explorarem d’on surt aquesta fibra que tant gaudeixen els nostres peus i veurem una fàbrica que va patir les conseqüències del canvi de mercat arran de l’aparició dels sacs de “ràfia sintètica”. Un teixit de fibres de plàstic que va substituir gran part dels sacs de jute i que va ocasionar conseqüències no sols ambientals, que també, i greus, sinó a més a més econòmiques per a una població que depenia d’aquesta indústria del jute.

Un cop seques, les fibres de jute “en cru”, sense processar i recollides tal com vam veure en lliuraments anteriors, s’apilen en feixos i es venen a qui s’encarregarà de convertir-les en un format “útil” per als diferents sectors. Els experts valoren la qualitat del jute tocant les seves fibres i veient el seu color i la seva lluentor. Tant bon punt l’han determinat, negocien el seu preu i realitzen la compra. Els compradors solen treballar per a diferents indústries del jute, moltes de les quals es dediquen només a transformar-lo en fils que vendran a compradors nacionals o estrangers que, per la seva banda, duran a terme el següent pas d’aquest llarg camí del jute.

Aquesta vegada, vam anar a una gran nau de processament i confecció de teles per a sacs que, a causa de la caiguda de la seva demanda, va veure reduïda la producció a una part, la secció que segueix en funcionament.

Chandpur, Chittagong

Els feixos de fibra “en cru” arriben a la factoria i s’aixafen i netegen d’impureses fins que estan en condicions de poder-se filar. Llavors, els fils es cabdellen en rodets que queden llestos per a ser utilitzats, en aquesta ocasió per a la confecció de xarpellera per a fer sacs.

M’agradaria, amb aquestes imatges, fer una crida a l’atenció de qui llegeixi aquestes línies sobre el benefici que suposa que emprem el jute (en el nostre cas per a fer espardenyes) per a una població que va veure perillar el seu principal recurs. Aquelles naus industrials amb centenars de metres quadrats de maquinària en desús impliquen una situació que s’ha pogut contrarestar parcialment amb la venda de fil de jute per a fabricar soles d’espardenya. És afalagador saber que a més de proveir-nos de comoditat i estil, portar espardenyes és solidari, ja que col·labora a compensar les pèrdues que va ocasionar la substitució dels sacs de jute pels de ràfia sintètica.

Hem de recordar que, com esmentàvem en lliuraments anteriors, tant a Bangladesh com a altres regions on se sol conrear, el jute és l’única opció de cultiu durant molts mesos que romanen entre la collita de l’arròs i la temporada en què es pot plantar de nou.

Tornarem amb una segona part d’“El camí del jute” en un futur. Com es tracta de reportatges que encara s’han de preparar, agrairia els vostres comentaris i suggeriments sobre aquests tres lliuraments de la primera part del viatge; així els podria tenir en compte al fer-los. He limitat força el nombre d’imatges que he inclòs, però si us ha semblat que eren masses, o si us han agradat i en voldríeu veure més, si heu trobat a faltar alguna informació (o heu trobat que sobrava), ho podeu comentar, el nostre esperit sempre és millorar.

Mentrestant, intentarem anar pujant en aquest blog temes diversos que pensem que us poden interessar i/o agradar, principalment relacionats amb les espardenyes, l’artesania, el nostre entorn o nosaltres.

Fins aviat!