Pāṭa patha, el camí del jute (1)
En plena època de monsons vaig viatjar a Bangladesh amb un motiu molt clar: conèixer de primera mà la collita del Jute, la fibra que va substituir al cànem en la fabricació d’espardenyes.
Aquesta planta creix en terrenys inundats on l’aigua és tan abundant que els fa inviables per a la gran majoria de conreus, de manera que el seu cultiu esdevé una alternativa d’aprofitament dels camps fins que tornen a estar novament en condicions per a plantar-hi arròs.
Tan bon punt vam entrar a la zona i ben bé des de la carretera, vam començar a veure per tot arreu una mena de cortines de fibres de jute penjades que intentaven assecar-se sota les pluges dels monsons i s’alternaven amb feixos de tronquets que formaven uns petits tipis: els cors de les plantes de jute als quals se’ls hi ha arrencat les fibres i romanen a l’espera de ser utilitzats per a altres finalitats, ja que del jute s’aprofita tot. (A la Viquipèdia podem veure que a aquests feixos se’ls descriu com a “fibres de jute durant el procés”, però justament es tracta de la part del jute de la qual ja s’han extret les fibres).
Assecat de les fibres de jute
Per un moment va deixar de ploure i vam decidir fer la primera parada en un lloc on s’estava realitzant el rentatge de les fibres al riu. Un treball dur i espectacular per la plasticitat de l’escena i els moviments hipnòtics que s’hi duen a terme. Des de l’altre costat de la carretera vaig poder gravar i fotografiar el procés de rentatge dels cabdells de la preada fibra dins les aigües del riu.
Així que el camperol va acabar de rentar el Jute, el va escórrer i se’l va carregar a sobre del cap per a portar-lo a estendre, com tots aquells cabdells que havíem vist als costats de la carretera.
Aprofitant que seguia sense ploure, vaig decidir endinsar-me als camps de l’entorn creuant el pont que hi havia uns 30 metres més amunt. Cal dir que molts conciutadans del món occidental considerarien una exageració atribuir el nom de “pont” a aquella construcció rudimentària i minimalista feta de bambú.
A l’arribar a un dels camps inundats de l’altra banda del riu, em van convidar a pujar a una de les barques típiques de la regió, molt plana, ja que de vegades han de passar per zones amb molt poca aigua.
Gràcies a això vaig poder arribar amb el meu equip fotogràfic intacte fins al camp on un conrador estava collint el jute que creixia davant de casa seva i fotografiar-lo a la mateixa alçada que si estigués dret amb l’aigua per sobre dels genolls.
Tan aviat com li vaig preguntar si podia fotografiar-lo fent la collita, va assentir amb el cap, però se’l va cobrir amb el turbant per lluir-lo mentre posava.
Els feixos sense escorça esperen una nova destinació; aquí deixen la nostra història.
Qualsevol lloc va bé per a pelar el jute mentre sigui a la vora d’on “es podreixen” els feixos.
En el pròxim lliurament veurem una altra zona on el procés es diferencia una mica a causa de les circumstàncies i seguirem el camí del Jute.