LES ESPARDENYES SON PER A L’ESTIU
Veient aquesta imatge, hom podria pensar que es tracta d’una foto actual feta per semblar una foto antiga, com l’anunci de una nova versió cinematogràfica de “Las bicicletas son para el verano”, (obra de teatre/ pel·lícula dels anys 80 situada al 1936), o per la portada d’una reedició del llibre.
Quan he començat a buscar m’he trobat que la noia de la faldilla i les espardenyes, la “noia de la bicicleta”, és la meva mare (o ho era, que ara amb 97 anys ja no se li pot dir “noia”), i no només això, la faldilla que porta li havia fet la que més endavant esdevindria la meva padrina, la bicicleta en la que està muntada era la antiga bicicleta de la senyora Emilia, fundadora de La Manual, que li va passar a la meva mare, que pesava 17kg, que anava amb ella fins a Sitges per les costes del Garraf, i molt més…
Així que no em trobo només amb una fotografia que sempre ens ha agradat molt, una icona interna de La Manual, sinó que descobreixo que realment té molt a veure amb mí personalment, (igual com fa poc vaig descobrir que el meu besavi matern era mestre espardenyer). Coses que indiquen que aquesta implicació amb el món de l’espardenya no és una cosa puntual sinó que ve de moltes bandes, però en el cas de la Manual Alpargatera això queda palès aquí, en aquestes fotos que nosaltres crèiem que es feien com se sol fer ara (fer el shooting – contractar fotògraf, models, estilistes, etc…- tot el “pack”) i resulta que es van fer talment com encara ara ho fem nosaltres, tot fet “a casa”, en família, “a foc lent”, “que faci xup-xup”…
Em sembla curiós que el que menys actual pugui semblar a la foto sigui la bicicleta, però l’ull avesat podrà veure que l’espardenya té la sola doble feta a mà, (i de soles dobles fetes a mà fa molt que no s’en fan). Avui en dia torna a estar molt de moda la sola de plataforma, però la de la foto, feta a mà, és impossible de produir ara. De no ser per aquest detall, podria ser una espardenya actual. (Encara que sembli que fer aquest encintat a dos colors sigui una idea moderna, per a La Manual Alpargatera ja era quelcom normal en aquella època).
En canvi, de bicicletes d’aquell estil encara s’en fan i la faldilla podria ser de qualsevol època en els últims 100 anys.
És una foto feta per per anunciar espardenyes, no d’estudi, però pensada per la publicitat de l’època. Pot semblar actual i feta per aparentar ser una foto vella, però té ja gairebé 80 anys, és d’abans que la mare hagués d’anar a viure a Puigcerdà per qüestions de salut.
Respecte al model de l’espardenya, es tracta d’un encintat de Valls en la seva versió “estesa”, amb les betes més escampades cap els costats, que és més difícil de fer, ja que s’ha de garantir una proporcionalitat i s’han de remuntar les betes, no només per sobre de la puntera, sinó fins allà on arribin aquestes.
Es tracta doncs, d’un model que s’ha deixat de fer per el seu cost, però que a La Manual Alpargatera encara podem fer per a aquelles persones disposades a pagar-lo i esperar el temps necessari per tindre una peça única d’artesania feta especialment a casa nostra amb el temps i la dedicació necessàries: “a foc lent“, com als vells temps.